TEMA 6. EINES DE LA WEB 2.0: CLOUD COMPUTING

TEMA 6 (AMPLIACIÓ LLIBRE) 

FONT: http://cafrancavilla.com/2013/09/12/computacion-en-la-nube-te-quedan-dudas/

INTRODUCCIÓ

La utilització d’Internet per part dels usuaris ha canviat des de l’aparició de la Web 2.0, convertint-se en protagonistes de la xarxa participant activament en la creació del coneixement, publicació i compartint-lo amb altres.

“La Web 2.0 no és una revolució tecnològica, sinó més bé una actitud, una revolució social que busca una arquitectura de la participació a través d’aplicacions i serveis oberts. I oberts no solament en el referit als codis, sinó socialment oberts, amb possibilitat d’utilitzar els continguts en contextos nous i significatius”(Castaño, Maiz, Palacio i Villarroel, 2008,18).

Wikipedia defineix la computació en el núvol com un paradigma que permet oferir serveis de computació a través d’Internet. A més, no és necessari ser un expert per a la seua utilització.

Els inicis d’aquest concepte es situen en 2006, quan sorgeixen proveïdors de serveis d’Internet a gran escala, com Google i Amazon. Es tracta d’un sistema de recursos distribuïts horitzontalment, introduïts com serveis virtuals de tecnologies de la informació i manejats com recursos configurats de forma continua.

La creació de centres de dades especialitzats que contenen milers de servidors ha creat un excedent de recursos informàtics que s’anomena “el núvol”. La computació en núvol converteix recursos cars com les unitats de disc en un producte barat i fàcilment disponible.

FONT: http://es.wikipedia.org/wiki/Computaci%C3%B3n_en_la_nube

COMPUTACIÓ EN EL NÚVOL

El núvol és el terme per designar als ordinadors en xarxa que distribueixen de processament, aplicacions i grans sistemes a moltes màquines.

Aplicacions com Flickr, Google, Youtube i altres utilitzen el núvol com a plataforma. Les aplicacions basades en tecnologia núvol no funcionen en un sol ordinador, sinó que es difonen per tot un cluster distribuït, utilitzant espai d’emmagatzematge i recursos informàtics de tantes màquines.

El que fem és connectar-nos a la informació i quantitat d’ordinadors amb una gran diversitat de recursos que hi ha, el que fem és obtindre la informació de discs durs que l’emmagatzemen.

Els serveis de computació en xarxa tenen tres nivells:

- Nivell 1: Aplicacions que tenen una sola funció a les quals normalment s’accedeix mitjançant un navegador Web i utilitzen el núvol per a aconseguir capacitat de processament i emmagatzematge de dades. Per exemple Gmail, com servidor de correu electrònic.

- Nivell 2: Ofereix la infraestructura sobre la qual es fabriquen i funcionen aquestes aplicacions, junt amb la potència de càlcul per a distribuir-les. Per exemple App Engine que permet als desenvolupadors crear i posseir programes fets a mesura utilitzant la infraestructura de Google.

- Nivell 3: Són els que ofereixen recursos purament informàtics sense una plataforma de desenvolupament (seria com la diferència entre nivell 1 i nivell 3). Per exemple GoGrid, Elastic Compute Cloud.

La computació en el núvol permet a qualsevol persona utilitzar les eines que poden ajustar-se a les seues necessitats i pot servir a tants usuaris com es desitge.

FONT: http://eddypre.blogspot.com.es/2010/11/laboratorio-de-programacion-web_3429.html

També podem diferenciar el tipus de serveis que aconseguim en el núvol:

- SaaS (software com servei). Es tracta només de software. En aquest cas, solament es paguen els programes que utilitzem, és a dir, com un lloguer. No paguem llicències, sinó a un proveïdor que fixa una quota mensual.

- Iaas. És la infraestructura com servei. En aquesta no comprem servidors, ni bateries ni armaris, sinó que els lloguem per una quantitat fixa el mes o per una quantitat d’ús.

- PaaS. Plataforma informàtica com servei. Es tracta d’una unió de les dos anteriors, dedicada a una activitat específica.

FONT: http://www.itsteziutlan.edu.mx/site2010/index.php?option=com_content&view=article&id=680:computacion-en-la-nube&catid=143:cultura-informatica&Itemid=477

AVANTATGES DEL CLOUD COMPUTING

Els avantatges principals de la utilització del Cloud Computing són:

- En el núvol es consumeix solament l’energia necessària, la qual cosa contribueix a l’ús eficient de l’energia.

- No existeix la caiguda del servidor, perquè sempre hi ha algú controlant-la de manera que no cal esperar al fet que venja el personal a arreglar-lo. No és un servidor a soles, sinó que hi ha un conjunt de gent que controla les aplicacions.

- Les actualitzacions són automàtiques i es conserven totes les personalitzacions que hàgim introduït.

- Es pot començar a treballar ràpidament en qualsevol aplicació.

- Es pot prescindir d’instal·lar qualsevol tipus de maquinari i per tant requereix molt menys inversió. En el món educatiu aquesta és una dada a tindre molt en compte.

- Les infraestructures utilitzades tenen una major capacitat d’adaptació, de recuperació i reducció al mínim dels temps d’inactivitat.

FONT: http://mimovistarpa.com/2013/07/17/1602/

FONT: http://www.infoanalitica.com/gmail/10-beneficios-del-cloud-computing/

DESAVANTATGES DEL CLOUD COMPUTING

D’altra banda també hem d’esmentar una sèrie de desavantatges:

- La disponibilitat d’aplicacions depèn de la disponibilitat d’accés a Internet. Com són aplicacions que estan en xarxa, si no tenim xarxa no podem accedir.

- Tots els treballs i dades de l’usuari estan en el núvol, de manera que si hi hagués algun problema es pot posar en perill la seguretat dels nostres materials.

- L’usuari no disposa de còpies de seguretat, com podia tenir-les quan el programari que utilitzava podia estar instal·lat.

 

FONT: http://www.almacenamientoenlanube.com/desventajas-de-la-nube/

TIPUS DE NÚVOL

Existeixen tres tipus de núvols:

- Els núvols públics. Són les que estan manejades per altres persones i alberguen el treball de molts clients; els sistemes d’emmagatzematge són comuns, i els servidors, la xarxa i els discos, també els serveis que són gratuït solen estar situats en aquest tipus de núvols.

- Els núvols privats. Són la millor opció per a les empreses o organitzacions que volen tenir un servei propi amb les aplicacions que desitgen, a mesura de les seues necessitats. Són els propietaris del servidor, disc i de la xarxa  que manegen i decideixen a quins usuaris li està permès utilitzar eixa infraestructura.

- Els núvols híbrids. Són una combinació de les anteriors, es disposa d’una infraestructura privada, però al seu torn es poden manejar aplicacions en l’espai del núvol públic.

FONT: http://www.techroi.com.pe/techroi/thechroi/8/138/computacion-en-la-nube

APLICACIONS EDUCATIVES EN EL NÚVOL

Les institucions d’ensenyança comencen a traure profit d’aplicacions prefabricades en núvols dinàmiques en constant expansió que permeten als usuaris finals realitzar tasques per a les que tradicionalment es requerien llicències, instal·lació i manteniment de paquets de programari individuals.

Les aplicacions basades en la tecnologia núvol poden realitzar edició de fotografies i vídeos, publicar presentacions, i altres coses. A més, és molt fàcil compartir el contingut obtingut amb aquestes ferramentes. Aplicacions d’aquest tipus poden proporcionar als estudiants i professors alternatives gratuïtes o a baix cost.

Les aplicacions basades en la tecnologia núvol ja s’utilitzen en educació primària i secundària per a proporcionar ordinadors virtuals a estudiants i personal docent sense necessitat de que cada persona tinga un ordinador portàtil o de mesa, només és necessari l’accés a Internet i l’ús d’un navegador per a disposar d’un magatzem de dades virtualment il·limitat i de programes de tot els tipus.

Algunes de les aplicacions que podem fer servir són:

- Google Docs: Per a l’elaboració compartida de documents, fulls de càlcul, presentacions...

- Dropbox: Permet als usuaris deixar qualsevol arxiu en una carpeta designada. Aquest arxiu és sincronitzat en el núvol i en tots els altres ordinadors del client. Té suport per a historial de revisions (limitat a un període de 30 dies en la versió gratuïta), de manera que els arxius esborrats poden ser recuperats. A més, ofereix la possibilitat de sincronitzar i compartir arxius.

Ambdues aplicacions proporcionen ordinadors virtuals a estudiants i personal sense necessitat que cada persona posseeixi un ordinador portàtil o de taula. Solament és necessari un navegador i accés a Internet per disposar d’emmagatzematge i recursos il·limitats.

FONT: http://www.sociotecnologiaeducativa.com/2012/10/discos-duros-virtuales-memorias.html

BIBLIOGRAFIA 

Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.