AMPLIACIÓ TEMA 3

VOLEU SABER MÉS SOBRE E-LEARNING I B-LEARNING? 

Aquest vídeo informa sobre la formació e-learning. M'ha paregut interessant, ja que és entretingut i molt complet. 

A més d'explicar què és el e-learning, dona informació sobre la seua implantació i sobre els estàndards en e-learning. També ens aporta informació sobre els avantatges del e-learning.

Com es planteja el vídeo: "Les noves tecnologies han arribat per quedar-se entre nosaltres i, amb elles, el E-LEARNING".

________________________________________________

DIFERÈNCIA ENTRE ELS DIVERSOS MODELS D'APRENENTATGE

En l'enllaç http://tecedu.webs.ull.es/textos/eLearning.pdf  he trobat una informació prou interessant sobre els tres models formatius de e-learning segons el grau de presencialitat o distància en la interacció entre professor i alumne. 

1. MODEL DE DOCÈNCIA PRESENCIAL AMB INTERNET: l’aula virtual com a complement o recurs de suport.

Aquest model representa el primer model o àmbit inicial d’ús de les aules virtuals i altres recursos d’Internet (blocs, webs personals, correu electrònic)  per la major part del professorat que comença a explorar l’ús d’Internet en la seua docència. En aquest model, el professor no canvia ni els espais de l’ensenyança que utilitza, ni el tipus d’activitats que planteja als seus alumnes ni les formes de comunicació amb ells. L’aula virtual es converteix en un recurs que el professor té a la seua disposició, a més dels que ja tenia: pissarra, projector multimèdia, etc.

Normalment, l’ús d’aquestes aules virtuals és per a transmetre informació: penjar els apunts i altres documents d’estudi, els horaris de tutories, les qualificacions dels treballs i exàmens, etc.

En resum, en aquest model d’ús de l’aula virtual el més important és el procés d’ensenyança-aprenentatge presencial de l’aula física. El mestre continua fent el mateix que sempre, però amb suport dels recursos tecnològics.

2. MODEL DE DOCÈNCIA SEMIPRESENCIAL: b-learning

Aquest model es caracteritza per la unió entre els processos d’enseyança- aprenentatge presencials amb altres que es desenvolupen a distància per mitjà d’un ordinador (B-LEARNING). L’aula virtual no és només un recurs de suport, sinó també un espai en el qual el docent genera i desenvolupa accions diverses per a què els seus alumnes aprenguen. En aquest model es plantegen innovacions de les formes de treball, comunicació i processos d’interacció entre professor i alumnes.

El b-learning requereix que el docent planifique i desenvolupe processos educatius en els quals es superposen temps i tasques que ocorren a l’aula física o a l’aula virtual. A  més, el mestre ha d’elaborar materials i activitats per a què l’estudiant les realitze autònomament fora del context de l’aula tradicional. 

3. MODEL DE DOCÈNCIA A DISTÀNCIA: l’aula virtual com únic espai educatiu

Aquest model representa l’actualització de la modalitat clàssica d’educació a distancia, però desenvolupada en entorns exclusivament virtuals. No hi ha pràcticament contacte físic o presencial amb el professor i els estudiants, ja que la major part de les accions docents, comunicatives i d’avaluació tenen lloc en el marc de l’aula virtual. Aquest model és el que es coneix com e-learnig.

En aquesta modalitat el material o recursos didàctics multimèdia tenen una especial importància, ja que el procés d’aprenentatge dels estudiants està guiat, en la major part, per ells mateixos. La interacció comunicativa dins de l’aula virtual és un factor important per a l’èxit de l’estudiant. 

________________________________________________

AVANTATGES I DESAVANTATGES B-LEARNING

En el bloc unirelearningmaster he trobat una sèrie d'avantatges i desavantatges del b-learnig que pense que hem de tindre en compte.

AVANTATGES

• Augmenten l’interès dels alumnes.
• Promou el pensament crític.
• Afavoreix l’adquisició de destreses socials.
• Promou la comunicació, la coordinació i afavoreix la interacció.
• Millora l’assoliment acadèmic.
• Estimula l’ús del llenguatge.
• Permet millorar l’autoestima
• Força als estudiants a ser més. explícits amb altres en les seues intencions, metes, plans, etc.
• Permet desenvolupar destreses d’autodescobriment. 

DESAVANTATGES

• Risc en primeres experiències. Si els participants no han tingut experiències prèvies d’aprenentatge col·laboratiu, les primeres pràctiques poden resultar difícils, ja que és necessari adquirir noves tècniques d’aprenentatge.
• Corba d’aprenentatge variable d’aplicacions col·laboratives. Actualment, moltes de les iniciatives d’aprenentatge col·laboratiu requereixen de una o diverses ferramentes informàtiques per a la seua implementació. La corba d’aprenentatge pot resultar molt gran si l’alumne no ha utilitzat mai un ordinador o si l’ha usat per a tasques molt bàsiques. El professor ha de tindre en compte aquest factor.
• Dependència de la infraestructura computacional. S’han de tindre en compte aspectes tècnics com la disponibilitat d’accés a Internet dels participants, capacitat de processament de servidors, disponibilitat de ordinadors, etc.
• Risc d’una percepció d’informalitat.
• Cada activitat ha de ser planejada. Algunes recomanacions que poden ajudar en el moment de planejar:
                     - Plantejar clarament els objectius que es persegueixen.
                     - Plantejar els criteris d’avaluació clarament.
                     - Plantejar amb detall el temps.
                     - Etc. 

________________________________________________

També considere apropiat fer referència a Moodle. Moodle és un software dissenyat per a ajudar als educadors a crear cursos en linia d'alta qualitat i entorns d'aprenentatge virtuals.

Vos deixe aquest vídeo per a comprendre millor el que és Moodle. També podeu ficar-vos en entornos per a tindre més informació.

________________________________________________

OPINIÓ PERSONAL

En la meua opinió, actualment, el model que té més presència a les nostres aules és el primer, ja que l'escola encara no s'adaptat del tot als grans avanços tecnològics que està patint la societat. A mesura que l'educació integre aquests avanços en tecnologia, els models de docència aniran canviant. D'aquesta forma, cada vegada estarà més present el model b-learning en les nostres aules i el model e-learning també guanyarà terreny en l'educació.

En conclusió, hem de tindre en compte aquests tipus d'ensenyança com a mestres o futurs mestres, ja que cada vegada estan més presents en l'educació i cal formar-se en la seua utilització i la seua utilitat per als alumnes i per a nosaltres.

"Sigo creyendo que el mayor obstàculo para la transformación de los sistemas educativos no es bàsicamente de carácter tecnológico, sino fundamentalmente metodológico. El problema de fondo no se limita a la inclusión de las TIC en la educación, sino que pasa por la exigencia de la formación permanente de los propios formadores: no se trata de hacer lo mismo de siempre con nuevos medios, sino de redefinir los contenidos educativos, las estrategias didàcticas y los roles de educadores y educandos. Las TIC han cambiado el mundo mucho más rápido que lo que la escuela y la academia han sido capaces de asimilar" (Jose Luis Orihuela).