TEMA 2: INTEGRACIÓ DE LES TIC EN EL CURRÍCULO

TEMA 2 (AMPLIACIÓ LLIBRE)

PARADIGMES EDUCATIUS (d’aprenentatge)

Dins dels paradigmes educatius trobem:

• El paradigma conductista: maquina que aprèn conductes mesurables, observables i quantificables.
• El paradigma cognitiu: Organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius.
• El paradigma ambientalista: Escenari on es realitzen les interaccions entre persones i el medi ambient.
• El paradigma constructivista: Ésser humà és un organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d’aprenentatge. L’alumne poc a poc construeix el seu coneixement.

En la mesura en que les TIC s’incorporen a la realitat educativa i aquesta las integre en el desenvolupament curricular, no es veuran com un element extern que genera inconvenient, sinó que s’entendran com recursos per a satisfer les necessitats educatives. El repte consisteix en adoptar una perspectiva oberta de la realitat social i educativa, de las variables que intervenen en cadascuna d’elles i que conflueixen en el procés d’ensenyança-aprenentatge. Com a conseqüència, es produiran nous tipus d’aprenentatge. 

        IMPLICACIONS PER AL DISSENY DE L’ENSEYAMENT

      A continuació, plantegem algunes de les implicacions dels paradigmes educatius anterior per al disseny de l'ensenyament. 

• El currículum es considera tancat i obligatori.
• Disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius.
• Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
• L’avaluació dels resultats se centra en el producte final, sense tindre en compte el procés.
• La motivació depèn de reforços externs.

Dels quatre paradigmes, aquesta és una extracció d’implicacions o característiques genèriques, algunes són bones i altres dolentes. A partir d’això, podem extraure uns models d’educació correctes.

        EVOLUCIÓ DEL MODEL D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Aprenentatge com adquisició de coneixement (model clàssic)

• Aprendre és adquirir coneixements.
• El professor transmet la informació.
• El control de l’aprenentatge està en mans del professor.
• Els continguts estan centrats en el currículum.
• El paper del mestre és ensenyar, transmetre coneixements.
• El paper de l’alumne es adquirir-los.

Aprenentatge com construcció de significat (constructivista)

• L’avaluació no se centra només en el producte de l’aprenentatge sinó també en el procés.
• El paper del professor és intervindré en l’aprenentatge de l’alumne.
• El paper de l’alumne és aprendre a aprendre.
• L’alumne com subjecte autònom, el control de l’aprenentatge està en les seues mans des del principi.
• L’aprenentatge es concep com recerca activa i constructiva.
• Importen els continguts però també els processos. (importa el lloc final on arribem però també com arribem).

        PRINCIPIS GENERALS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES TIC

Els recursos audiovisuals, informàtics i telemàtics que utilitze el professor ha de ser percebuts com elements didàctics i de comunicació. Aquest fet ens farà assumir una sèrie de principis generals:

- Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al més elemental ha d’estar justificat segons el procés comunicatiu.

- L’aprenentatge no depèn del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques aplicades.

- El mestre és l’element més significatiu per concretar el mitjà dins del context determinat d’ensenyança-aprenentatge. Ell determinarà les possibilitats que puguen desenvolupar en el context educatiu.

- Abans de plantejar-nos que mitjà utilitzar, hem de plantejar-nos per qui, com ho anem a usar i que pretenem del. (“per què anem a emprar aquesta TIC?”).

- Cap mitjà funciona e el buit, sinó en un context complex, com per exemple, psicològic, físic, organitzatiu, didàctic... De forma que el mitjà es veu condicionat pel context i, simultàniament, el mitjà condiciona al context. Per tant, podem dir que cap eina per si mateixa soluciona el problema, el que hem de fer és englobar-la dins d’un context.

- Els mitjans són transformadors de la realitat.

- Els mitjans produeixen diversos efectes cognitius en els receptors, fomentant el desenvolupament de habilitats específiques.

- L’alumne no és un processador passiu d’informació, sinó un processador actiu i conscient de la informació que li es presentada, de forma que amb les seues actituds i habilitats cognitives determinarà la possible influència cognitiva o afectiva, o psicomotora, del mitjà.

- No hem de pensar en el mitjà com globalitat, sinó com la conjugació d’uns components interns i externs susceptibles, en interacció i individualment, de produir aprenentatges generals i específics.

- Els mitjans no provoquen canvis significatius ni en educació en general ni els processos d’ensenyança-aprenentatge en particular.

- No existeix el “supermitjà”. No hi ha mitjans millors que altres. La seua utilitat depèn de la interacció d’una sèrie de variables , dels objectius que es persegueixen i de les decisions metodològiques que apliquem sobre ells.

D’altra banda també hem de tindre en compte l’existència d’una sèrie d’inconvenients i/o limitacions en la integració de les TIC a la ensenyança segons Aguaded (2007, 34-35):

• Accés i recursos necessaris per part de l’alumne.
• Necessitats d’una infraestructura administrativa específica.
• Personal tècnic de suport.
• Cost per a l’adquisició d’equips amb qualitats necessàries per a desenvolupar una proposta formativa ràpida i adequada.
• Necessitat de certa formació per a poder interaccionar en un entorn telemàtic.
• Necessitat d’adaptar-se a nous mètodes d’aprenentatge per part del professor i de l’alumne.
• Capacitat de treballar en grup de forma col·laborativa.
• Problemes de dret d’autor, seguretat i autentificació en la valoració.
• Consum de temps de les activitats.
• Potencial d’ample de banda que no permet realitzar una veritable comunicació audiovisual i multimèdia.
• Cost de temps i diners en el desenvolupament.
• Distribució per la web.
• Entorns massa estàtics i amb fitxers en format text o pdf.
• Disseny dels materials que puguen conduir a la creació d’una formació memorística.
• Falta d’experiència educativa en la seua consideració com mitjà de formació.

       NOUS ROLS DEL PROFESSORAT  

Evidentment, en aquesta nova etapa tecnològica en l’educació els rols que tradicionalment ha exercit el professor s’han vist modificats i, així enfront al que ha exercit usualment com a transmissor d’informació, apareguen altres:

Per tant, com podem observar, el professor passa de ser la font principal d’informació i recursos per a l’alumne a convertir-se en orientador, guia i avaluador dels processos d’aprenentatge; un docent preocupat pel foment d’un aprenentatge autònom en els seus alumnes i per la qualitat dels processos implicats en açò. Ara, el paper de l’alumne amb aquests nous rols del professor serà cada vegada més actiu i amb més presència al llarg del procés d’ensenyança-aprenentatge.

Fandos (2009) assenyala que en els professors han de predominar les següents habilitats:

• Noves habilitats comunicatives (tant en l’àmbit verbal com en el no verbal).
• Predomini de la funció de tutories.
• Canvi d’actitud (no implica únicament aprendre a utilitzar un nou recurs).

Per la seua part, Marcelo (2002) assenyala tres àrees com les més desitjables a desenvolupar pels formadors:

• Tecnològica.
• Didàctica.
• De tutories.

      DIMENSIONS DE L’ALFABETITACIÓ DIGITAL

El desenvolupament d’una alfabetització digital dels estudiants como base per a potencial la competència digital, siga del nivell que siga, passa per les següents dimensions:

• Investigadora: Ús de les eines TIC per a la investigació i el treball acadèmic.
• Crítica: Capacitat per avaluar de forma crítica els beneficis i costos de les TIC.
• Pla de Publicació: Habilitat per difondre i publicar informació. Els professors i alumnes han de formar-se per a tindre una capacitat per a difondre la informació i també per a poder publicar-la.
• Recursos: Coneixement de formes i mètodes d’accés a recursos informacionals. Hem de ser capaços de tindre recursos sempre a l’abast i saber per a què s’usen.
• Tecnologies incipients: Capacitat per comprendre les innovacions tecnològiques i per prendre decisions intel·ligents.
• Socioestructural: Comprensió de la situació i producció de la informació. No és igual en un centre que en altre, per tant hem de tindre en compte les característiques
• Eines: Coneixement i ús de programari i programes multimèdia.  Per exemple, hem de saber quines eines hi ha per a videoconferència, per a compartir material, etc.

IDEES PRINCIPALS

1. PARADIGMES EDUCATIUS

2. IMPLICACIONS PER AL DISSENY DE L’ENSEYAMENT

• El currículum tancat i obligatori
• Disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius.
• Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
• L’avaluació dels resultats se centra en el producte final.
• La motivació depèn de reforços externs.

3. EVOLUCIÓ DEL MODEL D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Aprenentatge com adquisició de coneixement (model clàssic)

• El professor és el protagonista, es qui transmet la informació.
• L’alumne té un paper més passiu.
• Aprendre=adquirir coneixements i continguts centrats en el currículum.

Aprenentatge com construcció de significat (constructivista)

• El professor és un orientador.
• L’alumne és actiu i ha de construir el seu coneixement
• Importància tant del producte com del procés.

4. PRINCIPIS GENERALS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES TIC

-Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al més elemental ha d’estar justificat segons el procés comunicatiu.

- L’aprenentatge no depèn del mitjà, sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques aplicades.

-Abans de plantejar-nos que mitjà utilitzar, hem de plantejar-nos per qui, com ho anem a usar i que pretenem del. (“per què anem a emprar aquesta TIC?”).

- Cap mitjà funciona e el buit, sinó en un context complex. (Cap eina per si mateixa soluciona el problema, el que hem de fer és englobar-la dins d’un context).

-Els mitjans són transformadors de la realitat.

-D’altra banda també hem de tindre en compte l’existència  d’inconvenients i/o limitacions en la integració de les TIC.

5. NOUS ROLS DEL PROFESSORAT

• Dissenyadors.
• Avaluadors i seleccionadors de les TIC.
• Orientadors.
• Consultors d’informació.
• Avaluadors de forma continua. 

FONT: http://www.slideshare.net/pauliamd7/rol-del-alumno-y-profesor-en-las-tic

6. DIMENSIONS DE L’ALFABETITACIÓ DIGITAL

• Investigadora.
• Crítica.
• Pla de Publicació.
• Recursos.
• Tecnologies incipients.
• Socioestructural.
• Eines.

BIBLIOGRAFÍA

Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.