TEMA 5: LA WEB 2.0

TEMA 5 (AMPLIACIÓ LLIBRE)

FONT: http://pame95.wordpress.com/2012/11/03/mi-ensayo-planeta-web-2-0-la-intercreatividad-y-web-2-0/

Abans de centrar-nos en la Web 2.0, hem de fer referència a Internet en general.

Internet és l’abreviació de INTERconected  NETworks (xarxes interconnectades) i és el resultat de la interconnexió de milers de xarxes d’ordinadors distribuïts pel món mitjançant un protocol de comunicacions, creant una xarxa virtual de recursos i serveis. El seu àmbit és mundial, la qual cosa permet l’intercanvi de dades. A més, hem de dir que no està controlat ni gestionat per ningun tipus d’organització oficial o país.

Segons Candeira (2001):

“Internet és el sistema nerviós central que ens permet pensar com una comunitat, amb facultats que superen a les de cadascuna de les seues parts, siga qualitativa o quantitativament. Eixes parts que integren la noosfera som nosaltres, i la Web és nostre hipocamp col·lectiu, la seu de la nostra memòria comú i capacitat d’associació, navegació i filtrat”.

És necessari destacar que Internet ofereix una sèrie de possibilitats educatives que s’han d’abordar en els corresponents nivells educatius. El professorat pot aprofitar aquestes possibilitats per a innovar en els processos d’ensenyança-aprenentatge. No obstant, hem de recordar que l’alumnat ha de tindre una sèrie d’habilitats bàsiques que han de ser abordades pel sistema educatiu.

FONT: http://www.reddolac.org/profiles/blogs/la-lengua-guarani-o-ava-e-en-internet

D’altra banda, hem de fer referència als avantatges i inconvenients que té l’ús d’Internet.

El primer que cal ressaltar és que els resultats obtinguts dependran en gran mesura de la forma en la que s’utilitzen els recursos disponibles, la seua adequació als objectius educatius que es persegueixen i a les característiques dels alumnes, la metodologia i l’organització que proposa el professorat.

Avantatges de l’ús d’internet en l’àmbit educatiu

- Possibilitat de comunicació (sincrònica i asincrònica) amb tot tipus de persones (companys, professors, experts, etc.).

- Entorn propici per al treball cooperatiu en la realització de projectes i en la resolució de problemes.

- Estímul del treball global i interdisciplinari.

- Punt de trobada entre professors i estudiants de tot el món.

-Accés fàcil i econòmic a un immens caudal d’informació d’altres llengües i cultures.

-Estímul de l’ús de formes noves i diferents d’aprendre i construir coneixements.

-Estímul de destreses socials i cognitives.

-Desenvolupament d’habilitats de cerca, selecció i organització de la informació.

-Difusió universal de les creacions personals.

-Construcció compartida del coneixement.

En resum: la inclusió i possibilitat d’accedir a la xarxa crea en les persones i en els grups noves formes de relació i d’aprenentatge.

FONT: http://arnaldosalascon.blogspot.com.es/2011/05/ventajas-y-desventajas-de-la-web-20-en.html

Inconvenients de l'ús d'Internet

- Riscs en qüestions de veracitat, llibertat i control, privacitat i ús no ètic de la xarxa.

Per tot açò, podem dir que Internet és un hipertext complex i dinàmic que es troba en transformació continua i ampliació en virtut de la participació d’usuaris i en el qual l’accés universal i la rapidesa són molt importants per a la comunitat i sistema educatius (ja siguen presencials, semipresencials o no presencials) . Totes les possibilitats de comunicació a través d’Internet permeten l’intercanvi d’opinions i coneixements entre estudiants, professors, especialistes, etc..., i han de fomentar el desenvolupament d’habilitats creatives i expressives, i ha de promoure actituds positives cap a la comunicació interpersonal.

Per últim, hem de dir que l’estructura actual d’Internet no és la mateixa que fa uns anys i els recursos que podem trobar ofereixen noves possibilitats. A continuació, analitzarem l’estructura de web existent actualment.

WEB 2.0, MODEL ACTUAL DE LA XARXA

El concepte de Web 2.0 va aparèixer en 2004 i va suposar l’evolució de les aplicacions tradicionals cap a aplicacions web enfocades a l’usuari. En aquesta actitud cap a la tecnologia, la col·laboració i participació són les característiques principals de les accions que es desenvolupen en la web.

També ha aparegut el concepte de “computació en el núvol”, que defineix aquella tecnologia en la qual els recursos i serveis informàtics són oferts i consumits com serveis a través d’Internet.

Actualment, Internet continua sent un recurs important com a ferramenta informativa, però està predominant un ús més social i participatiu de la informació. Aquesta tendència ha generat la sensació de que la web està evolucionant, una versió nova i millorada que s’anomena “Web 2.0 (o web social)”, en la qual les xarxes socials són un mitjà socialitzadors de la Xarxa. Aquestes xarxes han permet obrir nous espais d’expressió per a les persones on poden manifestar les seues aportacions, opinions, interessos, vivències, etc.

INTERNET COM A RECURS PER A LA INFORMACIÓ

La web és defineix com biblioteca de biblioteques i la web 2.0 afegeix el concepte de e-continguts (continguts electrònics) que ofereixen més possibilitats d’interactuar amb la informació.

Hui dia, el professorat i l’alumnat té a la seua disposició els mitjans necessaris per a dissenyar i publicar els seus propis continguts electrònics. Encara així, podem parlar d’una segmentació dels usuaris respecte a la creació de continguts i la intensitat d’ús que li donen a aquests llocs web “de segona generació” de la web 2.0:

• Majoria socialitzadora: segment majoritari conformat per usuaris que fan algun ús de la web social intercanviant continguts.
• Entusiastes: usuaris intensius de mitjans socials que consumeixen gran quantitat de continguts i els comparteixen amb els seus amics.
• Creadors: usuaris intensius dels mitjans socials que generen continguts de text, imatges sons i vídeos.
• Corporatius: segment minoritari format per usuaris que busquen obtenir avantatges dels mitjans socials per a posicionar-se millor com a professionals i empreses.

DIFERÈNCIES ENTRE LA WEB 1.0 I LA WEB 2.0

WEB 1.0

La Web 1.0 presenta les següents característiques:  

- Pàgines Web estàtiques (això vol dir que no podem afegir enllaços, materials, etc.).

- Els continguts són produïts pel Webmaster (és com el creador de la pàgina web).

- L’arquitectura de treball és Client-Servidor. Ens connectem a un servidor i arrepleguem la informació que tenim a eixe servidor. En canvi, en la Web 2.0 hi ha una interacció continua.

- Visualització de continguts mitjançant un navegador web. És a dir, l’única forma de veure la informació és mitjançant un navegador web.

- L’usuari solament pot llegir el contingut (no pot afegir ningun tipus de comentari, no pot escriure ell).

- És necessari tenir instal·lat un programari client en l’ordinador.  

 

FONT: http://elblogdelaweb34.blogspot.com.es/

 WEB 2.0

La Web 2.0 presenta les següents característiques:

- Gran interacció entre els usuaris. Es pot construir el coneixement en comú. És l’eina bàsica per a les teories constructivistes.

- La plataforma de treball és la pròpia pàgina web (no és necessari tenir instal·lat un programari client a l’ordinador com en la web 1.0).

- Contingut dinàmic. Sempre surten nous materials, nova informació. És una evolució continua, mai està estàtica. Un exemple són les xarxes socials.

- Visualització mitjançant navegador, lector RSS. Això vol dir que ja no hem de ficar-nos a la pàgina per a veure les noves noticies sobre un tema, simplement amb el lector RSS automàticament ens arriben les noves noticies que s’han ficat a la pàgina.

FONT: http://doscafes.com/posteos-mas-claros-cortos-y-faciles-de-leer/

- L’escriptura Web és compartida. A la Web 1.0 era el Webmaster el que ho feia tot. En la 2.0 tots podem escriure i compartir.

- La unitat mínima de contingut és el post o article.

- Tots són autors de la informació.  Una de les novetats de la Web 2.0 és que podem deixar de ser usuaris passius per a passar a formar part activa de la “construcció”, si no del coneixement, al menys de la informació de la xarxa.

- Posa a la nostra disposició moltes aplicacions per a poder crear continguts digitals i que, més tard, podem utilitzar-les perquè els coneixements informàtics que exigeixen són mínims.

- Ens ofereix miniaplicacions que podem crear, importar i inserir com a codi html i que impliquen poder disposar de continguts multimèdia creats sense tindre coneixements informàtics (exemples: gadget, widget, mash-up).

FONT: http://estrategiayavanza.wordpress.com/2013/06/25/web2-0redessocialesparaempresa/

WEB 3.0

Actualment, ja se parla de la Web 3.0 (o web semàntica). L’evolució cap a la Web 3.0 suposarà una millora respecte al que s’ha aconseguit amb la Web 2.0. És una web intel·ligent i accesible, en la qual la informació va directament a tu.

FONT: http://www.trume.com/wp-content/uploads/2011/11/web_3-0.jpg

 DE LA WEB 1.0 A LA WEB 2.0 

Hem passat de “llegir” en Internet (web 1.0) a “llegir i escriure” en Internet (web 2.0).  En l’àmbit educatiu, aquest últim model s’aplica en l’elaboració de continguts electrònics, la finalitat de la qual és formar part del repertori de materials curriculars del professorat i l’alumnat. Podem denominar-los e-continguts, que són continguts amb els quals l’alumne pot crear altres més complexos. Es tracta de crear amb objectes simples (podcast, fotografies, gifs, vídeos) altres més complexos com una presentació Power  Point, un blog, un glog, etc.

APLICACIONS DE LA WEB 2.0

Aplicacions de la Web 2.0 segons l’activitat a la qual es destina:

- Per a expressar-se, crear, publicar: Blocs i Wikis.

- Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, Flickr, Delicious, SlideShare.

- Xarxes socials: Twitter, Second Life, Facebook.

- Per accedir a informació d’interès: RSS, XML, BlogLines, GoogleReader, cercadors especialitzats.

FONT: http://martinerl.blogspot.com.es/2010/04/web-20.html

IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA WEB 2.0

- És un espai social horitzontal i ric en fonts d’informació. Hi ha una gran quantitat d’informació.

- Està orientat al treball autònom i col·laboratiu. Tenim moltes eines que ens permeten crear informació i fer-la col·laborativament.

- Crític i creatiu, fomenta l’expressió personal.

- Permet investigar i compartir recursos crear coneixement i aprendre.

- Facilita un aprenentatge més autònom, major participació en les activitats grupals. El que fem es crear informació de forma col·laborativa i a més l’alumnat pot treballar de forma autònoma.

- Hi ha més interès i motivació.

- Permet elaborar materials (sols o en grup), compartir-los i sotmetre’ls a comentaris dels lectors (feed-back).

- Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.

- Possibilita noves activitats d’aprenentatge i avaluació.

- Millora les competències digitals (cercar, processar, comunicar).

- Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

BIBLIOGRAFIA 

Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.