VOLEU SABER MÉS SOBRE ELS OBJECTES D'APRENENTATGE I LES LLICÈNCIES EN INTERNET?
OBJECTES D'APRENENTATGE
Com ja hem vist que són els objectes d'aprenentatge, a continuació anem a veure com crear un objecte d'aprenentatge.
Per a poder crear objectes d'aprenentatge en format estàndard existeixen diverses eines, generalment SCORM o Common Cartridge.
De les eines de codi obert que exiteixen, hem de destacar eXeLearning, per ser una eina fàcil d'usar que va ser creada per un conjunt d'universistats neozenlandesas i que, en la seua versió en castellà, es mantinguda per l'Institut de Tecnologies Educatives del CENATIC. Aquest recurs permet crear materials educatius interactius de manera senzilla. Una de les opcions interessants és la possibilitat de omplir un formulari amb les metadades asociades al recurs i la funció d'exportar el material en format IMS, SCORM o Common Cartridge.
Per a omplir les metadades, accedim al fomulari de "Metadades" que trobem dins de "Propietats", de l'àrea de treball eXeLearning. Una vegada que hem omplit les matadades, el eXeLearning els podra incorporar al objecte d'aprenentatge quan nosaltres ho desitjem i finalment exportar-lo. Per a poder exportar el recurs en format d'objecte d'aprenentatge hi ha que escollir l'opció de "arxiu"-"exportar" en la barra de menú.
El eXeLearning ofereix una llista dels formats d'exportació, entre els que estan IMS-CP, SCROM i Common Cartridge. Una vegada escollit el format, el eXeLearning procedirà a crear l'objecte d'aprenentatge.
Per a conéixer un poc més sobre eXeLearning vos deixe aquesta presentació, ja que considere que explica molt bé com emprar aquesta eina i les opcions que ofereix. Per exemple, en aquesta presentació podem saber més sobre com descargar aquesta eina, com és el seu entorn de treball, com crear un projecte i sobre totes les possibilitats que ens permet aquest recurs. En la meua opinió, aquesta eina és molt interessant per a crear objectes d'aprenentatge i no sembla massa difícil d'emprar. El que hem de fer és conéixer poc a poc l'eina i començar a crear els nostres propis objectes d'aprenentatge.
Exelearning Basico from TIC System
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.
Després de veure com crear un objecte
d'aprenentatge, hem de fer referència l'ús dels objectes d'aprenentatge.
El fitxer ZIP en el que
consisteix un objecte d'aprenentatge pot ser importat a moltes plataformes de
e-learning o LMS que accepten aquests estàndards. El procediment consisteix en
cercar l'opció per a afegir recursos educatius i escollir el format de OA en el
que van a ser importats.
Un dels casos més freqüents és
el de tenir que importar un objecte d’aprenentatge a la plataforma Moodle. Per
a realitzar aquesta acció, escollirem una de les dos opcions que un
instal·lació Moodle ens ofereix, en funció del format en el que estiga el
nostre OA.
1. Si el OA és un recurs en
format IMS-CP, escollirem l'opció "afegir recurs" que apareix quan
activem l'edició del curs en Moodle i després l'opció "paquet de contingut
IMS".
2. Si el OA està en format
SCORM, escollirem l'opció de "afegir activitat" i després
"paquet SCORM".
Després de realitzar alguna
d'aquestes dos opcions, Moodle començarà a pujar el recurs al servidor,
proposarà la forma de visualització, etc. i finalment estarà disponible per a
la seua execució per part dels estudiants.
LLICÈNCIES EN INTERNET
Anteriorment ja hem parlat del copyright, el copyleft i de Creative Commons. A continuació, anem a veure altres tipus de llicències: les llicències programari
A vegades, els materials educatius que els professors elaboren consisteixen en aplicacions informàtiques. En aquest cas, el material ha de ser considerat "programari", i la problemàtica de la seua llicència d'ús és un poc diferent.
Cal diferenciar entre les llicències software i les llicències que són aplicables a altres tipus de materials (imatges, àudios, etc.). Hem de destacar que les llicències Creative Commons no es poden emprar per al software. Les llicències copyleft i de domini públic si que poden ser emprades per al programari sempre que el seu codi font estiga disponible de forma pública.
Programari lliure/General Public License (GPL)
S'anomena programari lliure als programes que podem usar, copiar, modificar i distribuir de forma lliure. La motivació d'aquestes llicències és més una qüestió ètica que pretén la democratització del coneixement i el respecte de les llibertats dels usuaris.
Per a que un programari es considere lliure ha de complir unes llibertats:
- Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit (`privat, públic, educatiu, etc.).
- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo, adaptant-lo a les nostres necessitats.
- Llibertat de distribuir còpies del programa per a poder ajudar al proïsme.
- Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores dels altres.
Llicència BSD
Aquesta llicència és una de les més lliures, tan sols es reserva els drets d'autor i la propietat intel·lectual, requerint únicament que l'autor siga mencionat correctament.
Els treballs derivats poden adoptar llicències privatives i també es permet la utilització de codi font BSD en programari no lliure.
Altres llicències similars a la BSD són les llicències Apache, Mozilla, CDDL, OpenSSL, MIt License o la LGPL.
També hem de fer referència a les formes de distribució del programari.
- Freewere: programes que es distribueixen gratuïtament, sense cap cost addicional, sense restriccions d'ús i per temps il·limitat. L'únic requisit és la gratuïtat, no és necessari que el codi font estiga disponible. Un exemple és Mozilla Firefox.
- Shareware: programes que es distribueixen de forma gratuïta però amb limitacions en el temps d'ús o en la funcionalitat del programa. D'aquesta forma l'usuari pot provar el producte i dedicir si vol adquirir la versió completa. Un exemple són els programes antivirus.
- Adware: programes gratuïts que inclouen publicitat. Un exemple és el programa Messenger de Microsoft.
Per últim, anem a veure algunes pàgines web en les quals podem trobar continguts reutilitzables amb llicència oberta.
- Flickr: permet cercar imatges amb llicència Creative Commons. Una vegada dins de la pàgina de Flickr hem de polsar sobre l'opció "cerca avançada" del seu cercador i seleccionar l'opció "cercar tan sols continguts amb llicència CC".
- Google: el cercador de Google també permet realitzar cerques com en Flickr. El que hem de fer és polsar sobre "cerca avançada" i en el camp "drets d'autor" seleccionar "utilitzar i compartir lliurement".
- Wikimedia Commons: ens permet cercar entre tots els recursos que s'utilitzen en els projectes de Wikimedia. Podem trobar fotos, diagrames, dibuixos, musica, vídeo i arxius multimèdia lliures de tot tipus.
-CC Searh: cercador per a imatges, vídeos, webs i multimèdia amb llicències CC.
- MorgueFile: repositori d'imatges lliures.
- Archive: compta amb àudios, vídeos i texts de domini públic o amb llicències que permeten el seu ús.
- Jamendo: cercador de música amb llicències Creative Commons.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.
OPINIÓ PERSONAL
En la meua opinió, els
objectes d’aprenentatge són eines molt funcionals, especialment, en l’àmbit
educatiu, encara que també són emprats en l’àmbit laboral, personal, etc. Per
aquesta raó, considere que els docents han de conéixer i saber discernir correctament
per a poder emprar els objectes d’aprenentatge apropiats en cada situació del
procés d’ensenyança-aprenentatge. Una vegada que els docents sàpiguen com fer
ús dels objectes d’aprenentatge apropiadament podran millorar el seu
ensenyament i la seua competència digital i, com a conseqüència, l’aprenentatge
dels alumnes serà millor. No obstant, sempre hem de tindre en compte que els
beneficis que ens poden aportar aquestes eines dependran del bon ús que el
mestre faci d’elles, és per això que insisteix en la importància que els
docents conegan aquestes eines i les utilitzen apropiadament en les seues
aules. Hui dia, com hem vist, existeixen llocs web en els quals els mestres
poden trobar una gran quantitat de recursos educatius i això és una cosa que cal
aprofitar.
També hem de destacar
la importància de les llicències en Internet. Hui dia, els drets d'autor s'han
convertit en una cosa molt important per a qualsevol persona que vulga que els
seus articles o arxius que puja a Internet no siguen copiats. En la meua opinió,
actualment hi ha molta gent que no té en compte aquest aspecte dels drets
d'autor i poden tindre problemes per tal cosa. Per aquest motiu, pense que és
molt important informar als docents sobre aquest tema, ja que han de conéixer
els perills que pot suposar copiar i
emprar articles o arxius que altra persona ha pujat a Internet i, a més, han de
saber com poden posar una llicència als seus arxius i documents que vulguen
pujar a Internet per a què no siguen plagiats.
De la mateixa forma que
hem dit que és important per als mestres conéixer i saber emprar les
llicències, també és important per als alumnes. Hui dia, quan els estudiants
han de fer un treball sobre qualsevol assignatura sempre recorren a Internet,
però pocs tenen en compte els dret d'autor a l'hora de copiar treballs,
imatges, vídeos, etc. Per això pense que els professors haurien d'informar als
seus alumnes sobre aquest tema i
tractar-lo a classe.
Proposta didàctica
Per a tractar el tema
de les llicències, crec que podria ser convenient que els alumnes hagueren de
fer un treball sobre un músic famós . En el treball haurien de posar cinc
imatges amb llicència Creative Commons i citar correctament aquestes imatges. A
més, com haurien de cercar informació en Internet, també haurien de citar
documents que haja visitat i, per últim, posar una llicència al seu treball
quan el finalitzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada