dimecres, 30 d’abril del 2014

TEMA 11: OBJECTES D’APRENENTATGE I LLICÈNCIES EN INTERNET

TEMA 11 (AMB AMPLIACIÓ DEL LLIBRE)



FONT: http://luzmairet.wordpress.com/2011/09/29/unidad-i/

FONT: http://www.somosmedicina.com/2008/08/licencia-creative-commons.html


QUÈ SÓN ELS OBJECTES D’APRENENTATGE?

Qualsevol entitat digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l’aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com exemples d’objectes destaquem:

- Contingut multimèdia.
- Contingut instructiu
- Objectes d’aprenentatge
- Programari educatiu i eines de programari
- Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l’aprenentatge recolzat tecnològicament.

D’altra banda els objectes d’aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d’aprenentatge i la seua utilització.

En l’àmbit educatiu podríem donar la següent definició d’objecte d’aprenentatge:

Un objecte d’aprenentatge és qualsevol recurs educatiu al qual se li afegeix un fitxer de text amb metadades descrivint-lo de forma estàndard i amb la finalitat de ser reutilitzat en diferents contexts.

L’estàndard més senzill per a descriure un objecte d’aprenentatge és el LOM i el IMS. Tant LOM com IMS defineixen quins metadades hi ha que emprar per a descriure el recurs i com eixa descripció ha de ser afegida al recurs educatiu.


ON TROBAR OBJECTES D’APRENENTATGE? 

Existeixen moltes entitats que han creat biblioteques digitals de recursos educatius I que ofereixen la possibilitat de descarregar aquests recursos com objectes d’aprenentatge en format estàndard. A continuació, comentem algunes d’aquestes entitats:

- Projecte Agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d’Educació ofereix una gran quantitat de recursos elaborats per professors de tot el territori nacional que poden ser descarregats lliurement. Disposa d’un cercador avançat amb el que es possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d’agregació o format i, en general, per qualsevol característica descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptada a les nostres necessitats, podem descarregar-lo en el format que vulguem tenint en compte la plataforma d’e-learning i el nostre LMS. El resultat d’aquest procés és la descàrrega d’un arxiu en format ZIP.




Per exemple, dins d’aquesta pàgina podem cercar en el cercador “plants” i seleccionar si vull que aparega tot, les imatges, els sons, el vídeos, etc. Si ens fiquem en un dels projectes ens apareixen les paraules clau, el tamany, l’idioma, la llicència, les estadístiques, el tipus de recurs, l’orientació didàctica. A més, podem descarregar-lo en el format que nosaltres vulguem i també ens permet ficar-lo al blog. Aquetes serien les metadades de l’arxiu.


-  Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on line, que poden ser descarregats en format SCORM (permet desenvolupar i millorar ferramentes i tecnologies per a l’aprenentatge i està orientant a contextos d’autoaprenentatge) o Common Cartridge (molt similar a SCORM, però a més està orientat per a ser utilitzat circumstàncies en les quals hi ha professors i alumnes en situacions d’aprenentatge electrònic) qualsevol d’aquests formats s’obtindrà l’objecte d’aprenentatge en format ZIP.



Altres opcions:




LLICÈNCIES EN INTERNET

Per a utilitzar correctament una obra extreta d’Internet hem d’assegurar-nos primer dels usos que ens permet la seua llicència. També és important seleccionar apropiadament la llicència que posem als nostres materials, ja que ha de respectar la llicència de cadascuns dels recursos que hem utilitzat per a la seua elaboració.

D’altra banda hem de dir què són els dret d’autor. Els drets d’autor són un conjunt de normes jurídiques que la llei ofereix als autors respecte de les obres que han creat.

A continuació, anem a veure algunes de les llicències en Internet.

-El copyright és una llicència en la qual l'autor de l'obra adquireix els drets patrimonials sobre els canvis que ha fet sobre altra obra, però sempre s'ha d'indicar l'autor original.

- El copyleft elimina les restriccions de distribució o modificació imposades pel copyrigth. L’única condició és que el treball derivat té que mantindré el mateix règim de dret d’autor que l’original.

- Creative Commons és una organització no governamental sense ànim de lucre que té per objectiu reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant nova legislació i noves tecnologies. Així, han desenvolupament una sèrie de llicències que permeten als autors cedir alguns drets sobre la seua obra. Existeixen sis tipus de llicències Creative Commons:

Reconeixement (BY): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent la comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també esta permitida sense restricció.

Reconeixement- No comercial (BY-NC): No es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades.

Reconeixement –No comercial- Compartir igual (BY-NC-SA): No es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, les quals han de mantindré el mateix tipus de llicència.

Reconeixement- No comercial- Sense obra derivada (BY-NC-ND): No es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.


Reconeixement- Compartir igual (BY-ND): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, les quals han de mantindré el mateix tipus de llicència.


Reconeixement- Sense obra derivada (BY-SA): Es permet l’ús comercial de l’ora però no la generació d’obres derivades.






BIBLIOGRAFIA 


Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.

dijous, 24 d’abril del 2014

TEMA 10: LES XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ


TEMA 10 (AMB AMPLIACIÓ DEL LLIBRE)


LES XARXES SOCIALS I LES SEUES CARACTERÍSTIQUES

Les diverses xarxes socials tenen en comú una tendència a compartir i intercanviar informació en diferents suports i formats. La diferència entre unes xarxes socials i altres és l’objectiu amb el que s’orienta la utilització d’aquestes aplicacions.

Respecte als diferents tipus de xarxes social trobem:

En primer lloc, les xarxes socials de continguts que tenen com a funció compartir fotos, musica, vídeos, etc. Són portals d’emmagatzematge d’informació en diferents suports i formats. Una de les més utilitzades és Youtube. És un entorn en el que els usuaris poden publicar vídeos de forma senzilla i gratuïta per a que altres persones puguen veure-los i opinar sobre ells.

El segon tipus de xarxes és el de les xarxes de comunicació immediata, que permet parlar, manar missatges i mantindre videoconferències. La seua base és la comunicació directa.  Ex. Twitter.

Per últim, les xarxes d’exposició, que tenen com a objectiu mantindre i ampliar les vies de comunicació i contacte. Es tracta d’espais  multiàrea orientats a compartir informació a diferents nivells d’exposició o privacitat. La que té major nombre d’usuaris és Facebook.


Algunes de les característiques més importants de les xarxes socials són:

- Es tracta de xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

- Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

- Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

- Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitat de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.

- Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc. en una mateixa interfície.

- Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

FONT: http://www.alfonsosanchez.net/2013/12/27/que-son-las-redes-sociales-y-cuales-son-las-mas-utilizadas/


TIPUS DE XARXES SOCIALS


Segons l’àmbit d’ús:

- Les xarxes personals que componen los milions d’usuaris que mostren i donen opció a compartir els seus interessos, motivacions, etc.

- Les xarxes professionals que es dediquen  exclusivament a l’àmbit laboral. El seu objectiu és posar en contacte a les entitats o persones que ofereixen treball amb les persones que busquen treball.

- Les xarxes de contactes, que són llocs de trobada per a establir cites i relacions personals.


Segons siguen horitzontals o verticals:

- Les xarxes socials horitzontals no tenen una temàtica definida, es centren en els contactes i estan dirigides a un públic genèric. El seu objectiu és relacionar a persones a través de les eines que ofereixen. Algunes de les seues característiques són:

  • Facebook. És gratuïta, permet crear grups i pàgines i participar en jocs socials.
  • Hi5. Orientada cap als desenvolupadors de jocs socials.
  • Mistase. Permet conèixer el treball d’altres usuaris, escoltar musica i veure vídeos. Utilitzada per grups musicals.
  • Orkut. Dissenyada per a mantindré relacions, contactes comercials i relaciones més íntimes.
  • Tuenti. Plataforma social de comunicació més utilitzada en Espanya entre els menor de 25 anys.
  • Netlog. Permet crear un lloc web propi i personalitzat.
  • Google+. Permeten conversacions de nou usuaris al mateix temps.
  • Badoo. Contactes i relacions.



- Les xarxes socials verticals agrupen a les persones en un espai d’intercanvi comú.


Segons l’activitat:

- Microblogging: Permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Ex. Twitter, Muugoo, Plurk.

- Jocs. Els usuaris són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Ex. Second Life, Haboo.

- Geolocalització. Permet saber la posició d’un objecte, persona, monument. Ex. Foursquare, Metaki.

- Marcadors socials. A través d’etiquetes classifiquen, emmagatzemen, enllaços per ser compartits. Ex. Digg, Diigo, Delicious.


Segons el contingut:

- Fotos. Permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Ex. Flickr, Fotolog, Panoramio.

- Musica. Permeten escoltar musica i, a més, classificar-la i compartir-la. Ex. Last Fm, Grooveshark.

- Videos. Permet crear perfils i llistes d’amics. Ex. Youtube, Vimeo.

- Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Ex. Scribd.

- Presentacions. Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Ex.Slideshare, Glogster, Photopeach, Prezi.

- Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Ex. Digg, Meneame.

- Lectura. Es poden classificar les preferències literàries.. Ex. WeRead.



USUARIS POTENCIALS

Segons una investigació realitzada en 2009 per The cocktail Analysis existeixen quatre perfils d’usuaris segons la seua vivència i els seus hàbits en les xarxes socials:

- “Social media selectors”. Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%). Ex. Community Manager.

- “Simple social networks”. Motivats per la dimensió lúdica i relacional pel que fa al seu grup social (33%). Ex. Nosaltres que busquem diversió en les xarxes socials.

- “Trend followers”. L’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%).

- “Social media addicts”. Tenen una clara intencionalitat professional (10%). Gent que es dedica professionalment a les xarxes socials de forma exagerada.



FONT: http://www.gradia.es/perfil-socio-tecnografico-comportamiento-del-usuario



TWITTER I FACEBOOK

Facebook

Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz.

Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat de Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.

 Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns. A més, existeix la possibilitat d’incloure fotos i vídeos al mur.


FONT: http://www.artnetwork.it/wp-content/uploads/facebook(2).jpg


Twitter

La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal l’usuari.

Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris. Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.



FONT: http://www.hochschulkontor.lv/



APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa

- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d’exàmens.
- Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.


EXEMPLES D’APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER:

https://twitter.com/amordedios (Twitter d’una escola).
https://twitter.com/jardindearena (Twitter d’una escola).

FONT: http://noticias.universia.edu.pe/en-portada/noticia/2010/05/14/695334/twitter-mejores-usos-educacion.html


EXEMPLES D’APLICAICONS EDUCATIVES DE FACEBOOK:

Els grups. El que podem fer és crear tres grups, un per a cada cicle i anar comentant les activitats de classe, especialment pretenem anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes, l’accés al grup és per invitació.

Els esdeveniments, a través dels qual volem anar refrescant la memòria dels estudiants respecte d’activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que és part de la vida escolar i que anotem en les nostres agendes.

Crear les nostres pròpies enquestes amb contingut educatiu, però han de ser entretingudes, simpàtiques, senzilles.


- Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de reunions, etc. És mol semblant a Google Drive.

- Mathemathical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb formules matemàtiques. Aquestes fórmules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

- CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per les teues notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.

- BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit i també pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

FONT: http://culturaeducativa.org/?p=870



Un ús correcte de les xarxes socials pot ajudar a l’alumnat a fomentar diverses competències i habilitats que van a contribuir al seu desenvolupament cognitiu, social i personal i als aprenentatges escolars.

Algunes altres idees sobre l’orientació educativa de les xarxes socials poden ser:

  • Xarxes personals d’aprenentatge.
  • Comunitats de pràctica.
  • Comunitats d’aprenentatge.
  • Xarxes d’assignatures.
  • Grups d’alumnes.
  • Grups de classe.
  • Tutoritzacó de treballs.
  • ...

dimecres, 23 d’abril del 2014

TEMA 8. EINES DE LA WEB 2.0: WEBQUEST I CAÇA DEL TRESOR


TEMA 8: WEBQUEST I CAÇA DEL TRESOR (AMB AMPLIACIÓ LLIBRE)


    1. LA WEBQUEST


FONT: http://revistas.crfptic.es/revista_digital/index.php?option=com_content&view=article&id=61:taller-de-webquests&catid=44:el-rincon-de-las-tic&Itemid=40


1.1. ORIGEN, DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

L’idea de webquest va ser desenvolupada a 1995 en la Universitat Estatal de San Diego (EE.UU.) per Bernie Dodge i Tom March. Des d’aquest moment, va tindre una gran repercussió en l’àmbit anglosaxó i hui dia té una gran acceptació en l’àmbit educatiu.

La webquest és un tipus d’activitat guiada en la qual es proposa a l’alumnat una tasca i un procés de treball basats en recursos d’Internet. D’aquesta forma, la webquest és una forma d’utilitzar didàcticament Internet. Es tracta d’una activitat de cerca d’informació i l’activitat es centra més en l’ús de la informació que en la seua cerca en sí.

L’enfoc pedagògic es situa dins d’un entorn de treball constructivista en el qual el mestre és un mediador, orientador del procés i l’alumnat construeix el seu coneixement treballant de forma autònoma. La metodologia utilitzada està basada en la indagació, la investigació i el treball col·laboratiu, aprofitant el potencial d’Internet com font d’informació. (Adell, 2004)

FONT: http://tommarch.com/graphics/Tom_Bernie_necc05.jpg


Les característiques principals de la webquest són:

- Es construeix al voltant d’una tasca atractiva i motivadora.

- És una estratègia didàctica per a integrar en el currículum els recursos que ofereix Internet. Es tracta d’utilitzar la xarxa per aconseguir els objectius del currículum i proporcionar millors oportunitats d’aprenentatge.

- Exigeix que els alumnes resolguen la webquest formant equips de treball, adoptant cadascú un rol per al que disposen d’informació concreta i posant en comú els coneixements adquirits per a realitzar el producte final.

- La qualitat del producte final depèn del treball cooperatiu i de la col·laboració.

- Es dissenya per a rendibilitzar el temps de l’alumne i donar suport a la seua reflexió en els nivells d’anàlisi, síntesi i avaluació.

- La tasca és la part fonamental, ja que marca tot el procés de treball. 


1.2. TIPUS DE WEBQUEST

Webquest a curt termini

- És l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.

- Es dissenya per a ser acabat d’un a tres períodes de classe.

Webquest a llarg termini

- Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe.

- Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d’una presentació amb una eina informàtica.

Exemple: realitzar un vídeo a Youtube indicant les coses que has aprés en una assignatura.



1.3. PARTS D’UNA WEBQUEST

- Introducció, que presenta el plantejament general de la webquest a tot el grup.

- Tasca, que indica a l’alumne el que ha d’elaborar al finalitzar la webquest, és a dir, s’identifica amb l’objectiu final de la webquest. La tasca ha de centrar-se en “fer alguna cosa” amb la informació: analitzar, sintetitzar, transformar, etc.

- Procés, on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.

- Avaluació, on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran. L’alumne ha de saber sempre la nota que té. Per exemple, podem fer una rúbrica d’avaluació sobre les activitats que hem plantejat a la Webquest.

- Conclusió, on apareixen unes reflexions finals.

- Orientacions per al professor, on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest a classe.




1.4. ALTRES TIPUS DE WEBQUEST

La webquest ha donat lloc a una extensa interpretació sobre el concepte i tipus de webquest en els que l'estructura no és exactament la mateixa que la d'una webquest, però és molt similar:

- Miniquest. Es tracta d’una versió reduïda de webquest planificada per a una duració aproximadament d'una sesió i consta de tres parts: escenari, tasca i producte.

- Blogquest. És una webquest que integra l’ús del blog. Pot ser per part del professor per a crear i publicar una webquest de forma senzilla i ràpida i per part de l’alumnat com eina d’informació i comunicació.

- Tubequest. Està basada en el visionat de vídeos de Youtube.

- Earthquest. Es tracta d’una webquest basada en viatges virtuals utilitzant Google Earth.

- Geoquest Mapquest. És una webquest contextualitzada en un escenari geogràfic i en la qual s’utilitzen mapes digitals. 


FONT: http://rosaemena.blogspot.com.es/2011/06/habilitacion-docente.html
FONT: http://ayudtecnicas.blogspot.com.es/2011/03/innovacion-tecnologico-conlleva.html


1.5. ÚS EDUCATIU DE LA WEBQUEST

- Suposa una manera d’explotació didàctica d’Internet: plantegem tasques en les quals els recursos es troben en la xarxa.

- Centrem l’activitat en l’ús de la informació obtinguda en internet més que en la cerca. D’aquesta forma els alumnes saben on trobar informació i, sobre tot, on trobar informació rellevant.

- L’alumne treballa autònomament construint el seu coneixement. El docent orienta el procés.

- La webquest sol plantejar-se per a treballar en grup i assignant un rol a cada component del grup.

- Fomenta les competències derivades de l’ús d’Internet, ja que els alumnes naveguen per la xarxa realitzant les activitats plantejades.

- La webquest és senzilla de planificar pel mestre, motivadores per als alumnes i fàcils d’adaptar a l’aula. 



1.6. DISSENY, CREACIÓ I PUBLICACIÓ DE WEBQUESTS

Podem emprar les webquests publicades en Internet, però si no trobem les que volem, podem dissenyar, crear i publicar la nostra webquest. Hem de tindre en compte:

- Contingut: dissenyar una webquest és similar a dissenyar una unitat didàctica amb una estructura específica.

- Disseny gràfic: es com dissenyar una pàgina web on tindrem en compte el suport electrònic i els seus aspectes propis.

- Ha de tractar un tema que ha de fer referència a alguna àrea curricular.

- Hem de recordar els parts de la webquest.

- Estarà dirigida a l’alumnat, adaptant-se a la seua edat.

- Internet ha de ser un recurs important en la webquest.

Per a crear una webquest, podem utilitzar GoogleSites, per exemple. 


FONT: http://recursos-trabajocolaborativo.wikispaces.com/USO+EDUCATIVO+DE+LAS+WEBQUEST



1.7. EXEMPLES DE WEBQUEST





2. LA CAÇA DEL TRESOR


FONT: http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/59/cd/modulo_6/caza_del_tesoro.html


2.1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES

La caça del tresor és un tipus d'activitat amb una estructura definida en la qual l'alumne utilitza els recursos existents a Internet per a respondre a les preguntes plantejades. A més, es proporcionen una llista d'adreces o pàgines web de les quals poden estreure's o inferir-se les respostes. 

Com a part final, s'inclou una "gran pregunta" o pregunta final que serveix per a que els alumnes integren tots els coneixements que han desenvolupat en els passos anteriors. 

La caça del tresor és una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”. A més, resenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet per això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.


2.2. ESTRUCTURA DE LA CAÇA DEL TRESOR

- Introducció, que descriu la tasca i les instruccions de treball.

- Preguntes, que arrepleguen aquell que volem que l'alumnat s'informe.

- Recursos, que s'arrepleguen en forma de llista d'enllaços a webs i descripció d'aquests per a consultar i respondre a les preguntes plantejades.

- La gran pregunta. Aquesta és l'última part i la més important. Consisteix en una pregunta final, la resposta de la qual no es troba directament en cap web de la llista de recursos, sinó que l'alumne ha de respondre-la a partir del que ha aprés; inclús pot incloure valoracions i opinions personals. 

- Avaluació

- Bibliografia





2.3. EXEMPLES DE CAÇA DEL TRESOR





BIBLIOGRAFIA


Barroso, O. J., Cabrero, A.J. (coord.) (2013). Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Pirámide. España.